Petita Introducció a l'història...
L'any 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.
Els dialectes no es poden delimitar amb exactitud perquè entre l'un i l'altre sempre hi ha una franja de transició, més o menys ampla, com en la zona dels dialectes constitutius també hi ha dialectes de transició cap a llengües veïnes, com el ribagorçà i, sobretot el parlar de Benasc, cap a l'aragonès, i el parlar capcinès, dins el català septentrional, cap a l'occità. A més a més, cap dialecte no és del tot uniforme: qualsevol dels que hi ha es pot subdividir en diversos subdialectes. Atenent al que hem dit, la llengua catalana es pot subdividir en dos blocs dialectals i en dialectes. Atesa, però, la relativa poca variació dialectal dins el català i la importància en la consciència dels parlants del principal tret que separa els dos blocs, la neutralització o no de la a àtona, hom ha parlat només de dos dialectes, oriental i occidental, en comptes de dos blocs.
Hi ha dialectes desapareguts, com el menorquí de Fort-de-l'Eau (Algèria), i el català de la burgesia i les classes altes de les principals ciutats de Sardenya i Sicília, i de Nàpols, dels quals queden restes en el sard, el sicilià i el napolità, no sempre identificades com a tals pels lingüistes.
Un cas especial és el de la interferència entre dialectes no fronterers per repoblació amb mallorquins al sud del País València a l'edat moderna, que ha donat el parlar salat meridional.
Els dialectes no es poden delimitar amb exactitud perquè entre l'un i l'altre sempre hi ha una franja de transició, més o menys ampla, com en la zona dels dialectes constitutius també hi ha dialectes de transició cap a llengües veïnes, com el ribagorçà i, sobretot el parlar de Benasc, cap a l'aragonès, i el parlar capcinès, dins el català septentrional, cap a l'occità. A més a més, cap dialecte no és del tot uniforme: qualsevol dels que hi ha es pot subdividir en diversos subdialectes. Atenent al que hem dit, la llengua catalana es pot subdividir en dos blocs dialectals i en dialectes. Atesa, però, la relativa poca variació dialectal dins el català i la importància en la consciència dels parlants del principal tret que separa els dos blocs, la neutralització o no de la a àtona, hom ha parlat només de dos dialectes, oriental i occidental, en comptes de dos blocs.
Hi ha dialectes desapareguts, com el menorquí de Fort-de-l'Eau (Algèria), i el català de la burgesia i les classes altes de les principals ciutats de Sardenya i Sicília, i de Nàpols, dels quals queden restes en el sard, el sicilià i el napolità, no sempre identificades com a tals pels lingüistes.
Un cas especial és el de la interferència entre dialectes no fronterers per repoblació amb mallorquins al sud del País València a l'edat moderna, que ha donat el parlar salat meridional.
Petites Intros als Dialectes del Català
El Català Septentrional es parla a les comarques Catalanes del Nord, les quals passaren a dependre del Francés, per la zona geogràfica.
- Capcinés:
El nom ve de la comarca del Capcir, és un dels subdialectes més peculiars del català septentrional, ja que, presenta un estat de transició cap a l'occità més marcat encara que el rossellonès.
-Rossellonès
Com el seu nom diu es parla a Roselló.El Rosselonés és un dialecte constitutiu del català enquadrat dintre del bloc oriental de la llengua i es parlat en la Catalunya del Nord.
-Català central:
És el dialecte oriental amb més pes demogràfic, perquè inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transició.
Balear
-Salat:
Dialecte que es parla a la Costa Brava, que és undialecte.
En aquest dialecte utilitzen els articles denominats salats; que són els procedents dels demostratius llatins, com per exemple: ipse, ipsa i ipsum
És i sota (masculí singular)
Sa(femení singular)
És, sos, ets (masculí plural)
Ses (femení plural)
Aquets determinants demostratius o articles dominants no tothom els escriu així o igual.
Aquest dialecte es dóna de forma generalitzada, només en el català balear i també alguns pobles de la Costa Brava, com dos pobles de la Comunitat Valenciana repoblats per mallorquinos després de l'expulsió dels moriscs.
L'article salat masculí plural és es pronuncia ets davant paraules que comencen per un so vocàlic.
Amb les preposicions poden donar les següents combinacions:
a + és -> as
de + és -> donis
per + és -> pes
ca + és -> cas
Els articles salats no són utilitzats davant noms de persones on s'usen els articles personals en i na, reduïts a n' davant vocal o hac.
-Xipella
Es parla a les comarques de l'Alt Urgel, Segarra i Conca de Barberá.
El xipella ha estat considerat un subdialecte o variant del català central, tot i que es tracta més aviat d'un dialecte de transició situat a la frontera entre el bloc oriental i l'occidental.
En aquests dialecte, el Xipella, es fa la neutralització de la o a la o, i en canvi, no és faci la de la a/i a la Ə, o si que es faci, oberta d'I del llatí vulgar en /i/,...
El xipella és molt conegut arreu de les zones catalanes, per un tret que ho fa singular; l'articulació en [i] de les [ə], que són vocals neutres, postónicas finals
Exemple:
-Formatgi per formatge, de formatge
-Donavi per donava, del verb donar
-Lis vaquis per els vaques, de les vaques
- Capcinés:
El nom ve de la comarca del Capcir, és un dels subdialectes més peculiars del català septentrional, ja que, presenta un estat de transició cap a l'occità més marcat encara que el rossellonès.
-Rossellonès
Com el seu nom diu es parla a Roselló.El Rosselonés és un dialecte constitutiu del català enquadrat dintre del bloc oriental de la llengua i es parlat en la Catalunya del Nord.
-Català central:
És el dialecte oriental amb més pes demogràfic, perquè inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transició.
Balear
-Salat:
Dialecte que es parla a la Costa Brava, que és undialecte.
En aquest dialecte utilitzen els articles denominats salats; que són els procedents dels demostratius llatins, com per exemple: ipse, ipsa i ipsum
És i sota (masculí singular)
Sa(femení singular)
És, sos, ets (masculí plural)
Ses (femení plural)
Aquets determinants demostratius o articles dominants no tothom els escriu així o igual.
Aquest dialecte es dóna de forma generalitzada, només en el català balear i també alguns pobles de la Costa Brava, com dos pobles de la Comunitat Valenciana repoblats per mallorquinos després de l'expulsió dels moriscs.
L'article salat masculí plural és es pronuncia ets davant paraules que comencen per un so vocàlic.
Amb les preposicions poden donar les següents combinacions:
a + és -> as
de + és -> donis
per + és -> pes
ca + és -> cas
Els articles salats no són utilitzats davant noms de persones on s'usen els articles personals en i na, reduïts a n' davant vocal o hac.
-Xipella
Es parla a les comarques de l'Alt Urgel, Segarra i Conca de Barberá.
El xipella ha estat considerat un subdialecte o variant del català central, tot i que es tracta més aviat d'un dialecte de transició situat a la frontera entre el bloc oriental i l'occidental.
En aquests dialecte, el Xipella, es fa la neutralització de la o a la o, i en canvi, no és faci la de la a/i a la Ə, o si que es faci, oberta d'I del llatí vulgar en /i/,...
El xipella és molt conegut arreu de les zones catalanes, per un tret que ho fa singular; l'articulació en [i] de les [ə], que són vocals neutres, postónicas finals
Exemple:
-Formatgi per formatge, de formatge
-Donavi per donava, del verb donar
-Lis vaquis per els vaques, de les vaques
Els dialectes catalans
Hi ha una forma de clasificar els diferents dialectes, que són:
* El català occidental, que es parla a les zones com al nord-occident de Catalunya,a una petita part d’Aragó i al país valencià.
* El català oriental, que es parla en altres zones com a Rosselló, a Catalunya central i Litoral, a les illes balears i a una població italiana anomenada L’Alguer
Els Dialectes que presenta el dialecte Català Oriental són:
-Català central (Barcelona)
-L'Alguer
-Català salat (Empordà)
-Illes Balears
-Mallorquí (Campos)
-Rosselló
-Eivissenc
* El català occidental, que es parla a les zones com al nord-occident de Catalunya,a una petita part d’Aragó i al país valencià.
* El català oriental, que es parla en altres zones com a Rosselló, a Catalunya central i Litoral, a les illes balears i a una població italiana anomenada L’Alguer
Els Dialectes que presenta el dialecte Català Oriental són:
-Català central (Barcelona)
-L'Alguer
-Català salat (Empordà)
-Illes Balears
-Mallorquí (Campos)
-Rosselló
-Eivissenc
Què és un Dialecte?
Cadascuna de les modalitats que presenta una llengua en les diverses regions del seu domini
Moltes regions tenen dialectes propis que distingeixen el territoris o zones d'un país. Per exemple Catalunya
Moltes regions tenen dialectes propis que distingeixen el territoris o zones d'un país. Per exemple Catalunya
Introducció al blog
Hola,en aquest blog us introduïrem una mica els dialectes del Català, també veureu explicasions i exemples significatius dels diferent dialectes del català oriental.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)