El Català Septentrional es parla a les comarques Catalanes del Nord, les quals passaren a dependre del Francés, per la zona geogràfica.
- Capcinés:
El nom ve de la comarca del Capcir, és un dels subdialectes més peculiars del català septentrional, ja que, presenta un estat de transició cap a l'occità més marcat encara que el rossellonès.
-Rossellonès
Com el seu nom diu es parla a Roselló.El Rosselonés és un dialecte constitutiu del català enquadrat dintre del bloc oriental de la llengua i es parlat en la Catalunya del Nord.
-Català central:
És el dialecte oriental amb més pes demogràfic, perquè inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transició.
Balear
-Salat:
Dialecte que es parla a la Costa Brava, que és undialecte.
En aquest dialecte utilitzen els articles denominats salats; que són els procedents dels demostratius llatins, com per exemple: ipse, ipsa i ipsum
És i sota (masculí singular)
Sa(femení singular)
És, sos, ets (masculí plural)
Ses (femení plural)
Aquets determinants demostratius o articles dominants no tothom els escriu així o igual.
Aquest dialecte es dóna de forma generalitzada, només en el català balear i també alguns pobles de la Costa Brava, com dos pobles de la Comunitat Valenciana repoblats per mallorquinos després de l'expulsió dels moriscs.
L'article salat masculí plural és es pronuncia ets davant paraules que comencen per un so vocàlic.
Amb les preposicions poden donar les següents combinacions:
a + és -> as
de + és -> donis
per + és -> pes
ca + és -> cas
Els articles salats no són utilitzats davant noms de persones on s'usen els articles personals en i na, reduïts a n' davant vocal o hac.
-Xipella
Es parla a les comarques de l'Alt Urgel, Segarra i Conca de Barberá.
El xipella ha estat considerat un subdialecte o variant del català central, tot i que es tracta més aviat d'un dialecte de transició situat a la frontera entre el bloc oriental i l'occidental.
En aquests dialecte, el Xipella, es fa la neutralització de la o a la o, i en canvi, no és faci la de la a/i a la Ə, o si que es faci, oberta d'I del llatí vulgar en /i/,...
El xipella és molt conegut arreu de les zones catalanes, per un tret que ho fa singular; l'articulació en [i] de les [ə], que són vocals neutres, postónicas finals
Exemple:
-Formatgi per formatge, de formatge
-Donavi per donava, del verb donar
-Lis vaquis per els vaques, de les vaques
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario